PIRAGÜISME:

 

Canoa caiac és un esport aquàtic que es practica sobre una embarcació lleugera, normalment de fibra de vidre o plàstic -en embarcacions de lleure-, i fibres de kevlar o carboni -en embarcacions de competició-. L'embarcació és propulsada per una, dues, tres o quatre persones amb una pala. Les principals embarcacions utilitzades són el caiac, propulsat per una pala de dues fulles, i la canoa, propulsada per una pala d'una sola fulla.
Competició de piragüisme.

Les competicions es fan durant tot l'any. Es divideix en categories segons l'edat i sexe. La divisió per edat estableix la distància que es rema en cada categoria que va augmentant conforme es va pujant de categoría.

El Diccionari de la llengua espanyola utilitza el terme «piragüisme» per referir-se a l'esport que consisteix en la competició de dues o més piragües, mogudes a rem per sengles piragüistes, que poden anar asseguts o de genolls.

Alemanya i Hongria es troben entre els països més destacats en aquest esport; el primer, al llarg de la història, ha sumat 192 medalles d'or, comptant les aconseguides pels diferents estats alemanys al llarg de la història, mentre que el segon també lidera els èxits en campionats mundials, amb 191 medalles d'or. Entre els països de parla hispana, Espanya és el millor situat, tant en el medaller olímpic amb 12 medalles, com en els campionats mundials amb 14 medalles d'or. Entre els països hispanoparlants, també han obtingut medalles olímpiques Cuba, Mèxic, Argentina i Chile.

s'han popularitzat com un esport atractiu i dinàmic que pot practicar-se tant en aigües tranquil·les i manses com en els ràpids dels rius més salvatges.

El piragüisme és un esport nàutic en el qual es poden aconseguir grans velocitats, consisteix a navegar amb canoes o caiacs, propulsats a rem per una, dues o quatre tripulants. En aquesta disciplina es disputen curses de velocitat i de fons. Els materials fonamentals són; l'embarcació (canoa o caiac); un rem; un casc lleuger normalment de fibra de vidre o plàstic en embarcacions d'esbarjo, i fibres de kevlar o carboni en embarcacions de competició; una armilla salvavides; una corda de rescat, escarpins, mitjons i guants de neoprè i, per descomptat, el vestit isotèrmic o de neoprè.

Les modalitats de piragüisme d'aigües tranquil·les i d'eslàlom són les que actualment es mantenen com a esport olímpic.

Aigües Tranquil. Són aquelles en les que la sortida es dóna a les embarcacions col·locades en línia i sempre sobre aigües tranquil·les, recorrent una distància sense obstacles en el menor temps possible. Les distàncies de 200, 500 i 1.000 metres estan reconeguts com olímpics.
Les regates es poden classificar en: -De velocitat en línia: quan la distància recórrer no depassa els 1.000 metres
De fons en línia: quan la distància a recórrer depassa els 1.000 metres.
Les embarcacions han de ser reglamentàries, amb un pes més o menys exacte. En les competicions de velocitat les embarcacions individuals han de pesar 12kg, i en les de llarga distància 8kg.
Eslàlom en aigües braves. Consisteix a recórrer, en el menor temps possible i sense penalitzacions, una cadena en aigües braves la dificultat tècnica s'augmenta mitjançant portes de pas obligat.
Aigües Braves. Consisteix a realitzar el descens en aigües braves de diversos quilòmetres de riu natural en el menor temps possible.
Kayak-pol: Esport jugat sobre caiacs individuals amb certa similitud al waterpolo.
Caiac de mar: Es practica en aigües obertes de llacs, badies o al mar
Vaixell-drac: Arrelades a les mil·lenàries tradicions xineses.